Benvinguts a una nova entrada al blog Literalment. Avui parlaré de l'organització de les classes que he experimentat durant tota la meva vida com a estudiant. Per fer l'explicació més simple dividiré l'entrada en varies preguntes que em plantejaré. There we go!
- He experimentat la programació per objectius o la taxonomia de Bloom?
La programació per objectius clarament ha estat present durant tot el meu ensenyament, igual que haura estat pels meus companys. Es pot veure clarament al batxillerat quan l'objectiu general era aprovar la selectivitat i treure la nota desitjada. Com a objectius específics estaven els temes de cada matèria. Un exemple de objectiu específic: de l'assignatura geografia: saber-ne els tipus de pesca, agricultura i ramaderia, les capitals del mon, l'economia i política dels països més "importants", etc.
Quant a la taxonomia de Bloom crec que no ha estat present a cap assignatura al meu ensenyament. A vegades fèiem una avaluació abans d'analitzar la matèria o a l'inrevés. Exactament la taxonomia de Bloom no ha estat a cap etapa ni assignatura.
- L'ensenyament de català i castellà era deductiu o més aviat inductiu?
Les classes de català i castellà han estat més deductives que inductives. La professora ens explicava la norma o la llegíem del llibre de text i a partir d'aquí fèiem els exercicis per posar en pràctica el temari que estàvem fent. Anàvem de l'explicació a la pràctica (fotografia).
Tot i això, depenent de la professora i del tema, a vegades (molt poques), ho vam fer més inductiu: practicàvem exercicis i després la professora, veient els errors, explicava la normal. Crec que el millor mètode és el deductiu ja que quan fas els exercicis per practicar la teoria els fas sabent perquè els fas així i els fas amb cap saben-te la teoria.
- He experimentat escalfaments, pràctiques mecàniques i/o controlades i presentacions?
.jpg)
A totes les assignatures sempre he experimentat escalfaments. El professorat ens presentava l'ítem del que anava a explicar posant-nos en context i preparant-nos per l'explicació. Després d'això ens explicava la norma/teoria i ens posaven pràctiques mecàniques i controlades (exercicis) per posar la teoria en pràctica.
He experimentat moltes presentacions a l'EOI i ara a la universitat. Pensant quantes presentacions hem fet entre totes les assignatures me'n he adonat que han estat moltíssimes. Tot i això, tinc molt bons records i sempre n'aprenc molt dels companys quan escolto les seves exposicions, i jo fent les meves.
- Les classes eren individuals o més cooperatives?
.jpg)
Les classe a l'ESO i batxillerat eren bastant individuals i tots els treballs i pràctiques les havíem de fer tots sols exceptuant les classes d'anglès on sovint practicàvem la llengua oral amb parelles o grups mantenint converses.
A la universitat tot va canviar i les classes van ser molt més cooperatives. Hem fet molts ABP, treballs, pràctiques, exposicions, etc. i tot això en grups o parelles. Crec que és un bon mètode quant a l'organització de la classe que permet aprendre dels companys tot i que a vegades pot portar problemes de incompatibilitat.
- Les classes han sigut més aviat actives o passives (escoltar al professor i prendre apunts)?
A l'ESO i batxillerat, quant a les llengües estrangeres, les classes han sigut més aviat actives. Una llengua s'ha de posar en pràctica i per això l'alumne ha de participar activament a classe. Ara, a la universitat les classes són molt més avorrides i passives. A grup gran el professor parla i parla i els alumnes escrivim i escrivim. Rarament el professor a grup gran fa una pregunta de cara als alumnes.
A seminari, però, tot canvia, l'objectiu principal és la participació de l'alumnat. A francès fem traduccions els alumnes i la professora només intervé si ens equivoquem. I el mateix passa als seminaris d'anglès: els alumnes participem fent els exercicis i la professora només ens corregeix i/o ens soluciona dubtes.
Personalment, les classes actives fan que l'alumnat aprengui més i estigui atent a classe. Si una classe és passiva i es basa en prendre apunts i escoltar durant 2 hores, l'únic que aconseguiran serà avorrir-nos i no aprendrem res.
Estic d'acord amb tu quan dius que has après molt de totes les presentacions que hem fet. La veritat és que sí s'aprèn molt, no només amb les presentacions dels altres, sinó amb aquesta manera de treball autònom, i com he dit a la meva entrada, és molt important saber parlar en públic i no posar-te nerviós, i crec que després de tots els ABP's que hem fet estem més que acostumats a les exposicions. No les trobes a faltar? jaja
ResponEliminaJo també sóc partidària de les classes més actives. A part que les classes on el professor parla i l'alumne escolta i pren apunts són molt avorrides, penso que si les classes són passives, l'alumne s'involucra i s'hi esforça més.
ResponEliminaA més, coincideixo amb el punt de vista de l'Aroa quant al treball autònom, ja que és un dels que ens donen més resultats. Al moment, potser és el que més mandra ens fa perquè és els que ens fa treballar més, però a la llarga crec que l'aprenentatge es nota.