9. Ensenyar i aprendre en línia

Hola!! Aquí tenim la darrera entrada del blog Literalment. Per fi s'acaba el cuuuuurs!! Tot i que al final em farà pena acomiadar-me, realment aquest blog m'ha servit per desfogar-me explicant les meves experiències i reflexions... Bueno... Comencem!

Abans de començar aquesta entrada vull deixar clars dos conceptes que estaran molt presents: EPA i l'EVA. L'EPA (entorn personal d'aprenentatge) són tots els recursos que ens permeten aprendre de manera autònoma com per exemple tota la informació que tenim a Internet. Sovint està molt relacionat amb les TIC. Aquest aprenentatge autònom es pot aconseguir tant cercant informació, creant-la i també relacionan-te amb altres persones. Com he dit abans també trobem l'EVA que és l'Entorn Virtual d'Aprenentatge. Aquest és refereix a una plataforma creada i limitada de recursos on un professor o una altra persona ens guia i ens facilita els recursos. Sí, com estareu pensant, l'exemple més clar és l'Aula Virtual.

Una vegada aquest conceptes estan clars, parlaré de l'aprenentatge en línia, he de dir, però, que he après molt mitjançant les TIC. Des de que van estar present a la meva vida (sisè de primària) m'ha facilitat molt l'aprenentatge de llengües. Diccionaris en línia, gramàtiques, fòrums, webs d'aprenentatge, etc. han estat molt útils per resoldre dubtes i per, per exemple, fer-me fitxes d'estudi de francès i anglès.

Una vegada a la universitat, va aparèixer l'eina que ha estat tant present durant aquest anys: l'Aula Global. Mitjançant aquest EVA he après molt ja que els professors ens proporcionaven les fitxes dels diferents temes de manera periòdica (no sempre). La majoria de vegades, però, complementava l'EVA amb l'EPA. Per exemple, si tenia qualsevol dubte mirava el wordreference, el DIEC...

Crec que l'EVA és un mètode molt positiu del quan se'n treu molt profit. El professor pot anar actualitzant la informació i guiant-nos l'aprenentatge tot i que quant a recursos és més limitat.

Un altre recurs en línia del quan he après és el Facebook. Sí, sí... heu llegit bé... i és que les xarxes socials s'han convertit en la nostra Aula Global. Tots tenim grups de classe, grups de treballs d'assignatures i ens comuniquem pel xat per resoldre dubtes, o concretar pràctiques. Des de que vaig començar la universitat el Facebook s'ha convertit en una eina de treball i d'aprenentatge i està deixant de ser un "passatemps". 

Un altre mètode d'aprenentatge ha estat l'Skype. A través d'aquest programa informàtic he après molt anglès. Quan vaig fer l'ERASMUS vaig fer amics de tot el món i mitjançant l'Skype seguim en contacte. Sovint ens truquem i parlem anglès i és una manera divertida d'aprendre anglès i practicar la llengua oral.

Tot i que com heu pogut comprovar que la meva opinió és molt positiva quant a l'aprenantatge de llengües mitjançant els recursos en línia, crec que és molt necessari tenir una base de l'idioma. Crec que una nova llengua no es pot aprendre de manera virtual des de 0. Es necessita una persona (professor) que t'ajudi, que porti un seguiment de l'aprenenatge, que t'avaluï i que, veient com avances, et proporcioni material.

Les TIC crec que s'han d'utilitzar com a suport i, sí, com a aprenentatge però no des de 0. La presència d'un professor o el fet de tenir companys presencials és molt important per a l'aprenantatge de llengües.

8. Recursos

Hola! Ja ens anem apropant al final de l'assignatura i ja estem a les darreres entrades de blog. En aquesta entrada parlaré dels recursos que trobem quant a l'ensenyament de llengües i més aviat explicaré aquest tema fent una reflexió a través de la meva experiència.

Aquesta entrada la dividiré en quatre punts (recursos): comprensió oral, expressió oral, comprensió lectora i expressió escrita. D'aquesta manera... comencem!

• Comprensió oral

La comprensió oral la he practicada mitjançant la realització de listenings a les classes d'anglès. A les classes de primària, ESO i batxillerat la professora posava el radiocasset amb el CD que venia amb el llibre i fèiem els exercicis marcats pel llibre de text. A vegades també ens posava cançons i ens imprimia la lletra amb buits que havíem d'omplir. Era molt divertit! 

Durant aquest període d'educació les aules no tenien projectors ni ordinadors a les aules amb la qual cosa no podíem mirar vídeos de YouTube ni conferències de diferents  pàgines web. A vegades, però, la professora o el professor d'anglès ens posava pel·lícules en anglès, sobretot quan era final de trimestre. Crec que és un bon mètode per practica la comprensió oral i fa que els alumnes estiguin atents.

Tot això era per les classes d'anglès tant a l'institut com a l'EOI. A les classes de català i castellà no fèiem cap exercici relacionat amb la comprensió oral.

• Expressió oral

L'expressió oral l'hem practicat molt poc durant els meus anys com aprenent de llengües. Crec que és dels aspectes més important i alhora el que menys es treballa. A l'institut a vegades representàvem diàlegs que fèiem per parelles o llegíem els que ja venien al llibre. També fèiem tots junts els readings en veu alta per practicar la pronunciació i me'n recordo que em m'agradava molt llegir però em feia molta vergonya llegir davant de tota la classe en anglès per por a equivocar-me o parlar-ho malament (coses de nens!).

Va ser a la EOI quan vaig fer la primera exposició en anglès i crec que és una bona activitat per millorar aquest skill. A la universitat també hem posat en practica l'expressió oral a través d'aquest recurs.

• Comprensió lectora

Quant a la comprensió lectora, recordo que tant a primària, ESO i batxillerat a castellà i català la practicàvem molt. En els llibres de text, al principi de cada tema, hi havia un text amb preguntes relacionades on posàvem en pràctica aquesta destresa. Recordo que eren preguntes molt fàcils i a vegades les respostes eren obertes i d'altres eren d'elecció múltiple.

També a classe ens feien llegir un llibre per trimestre a les tres assignatures d'idioma, un total de 3 llibres per trimestre. Recordo que sempre acabava llegint el llibre la setmana abans de l'examen a corre-cuita degut a la quantitat de feina i a que no eren del meu interès. Els llibres eren adaptats (en el cas de l'anglès) i eren molt fàcils de comprendre. Després de llegir el llibre depenia de la professora: o bé fèiem un resum, un examen o fins i tot un treball explicant personatges, context, opinió personal, etc.

A l'EOI era diferent: cadascú llegia el llibre que volgués i després havia d'explicar als seus companys un resum i la seva opinió personal. Crec que és molt millor així ja que l'aprenent de llengües pot escollir el llibre que vol i el llegirà amb més ganes que no pas si està "obligat".

Per cert, no sé perquè però quan penso en llibres que vam llegir per l'escola sempre penso en El pop polit de Montse Bosch. M'encantava aquest llibre!! Algú l'ha llegit? Quins records...

• Expressió escrita

Quant a expressió escrita he de dir que no l'hem treballat gaire. No vaig fer mai un taller exclusivament d'escriptura sinó que la professora tant d'anglès, castellà o català ens demanava pràctiques de redaccions i escrits i ella més tard els corregia.

Recordo haver fet pràctiques de revisió en parella on apreníem a través de la localització dels errors dels companys i buscant-ne la solució. Crec que és un recurs molt útil on no només millora l'escriptura sinó que s'aprèn a col·laborar amb els companys.

Per últim, comentar l'expressió escrita a batxillerat. En aquesta etapa ens ensenyaven les plantilles dels textos amb què apreníem fórmules, frases fetes, etc. de cara al writing que ens trobaríem a la selectivitat. Practicàvem les cartes, com demanar sol·licituds, com explicar històries, etc. Crec que va ser on més vam practicar l'expressió escrita.

7. Avaluació

En aquesta entrada parlaré d'un tema que tots hem tingut molt present durant el nostre ensenyament i que tants mals de cap ens ha portat: l'avaluació.

D'avaluació n'he experimentat molts tipus a les classes de llengües, depenent del professor i de l'institut/acadèmia. Les avaluacions les he "patides" des de petita quan només tenia 4 anys i anava a l'escola Jaén. En aquests anys l'avaluació era continuada i ipsativa. No fèiem exàmens ni pràctiques que es pugessin avaluar i les professores mitjançant l'observació a tot el curs feien l'avaluació. Les notes no tenien un valor numèric sinó que escrivien comentaris als pares explicant que sabia fer i que no.

A l'institut va ser on l'aprenentatge va començar ha agafar dificultat, he de dir que les avaluacions eren la majoria continuades. Aquesta avaluació tenia en compte totes les pràctiques i exercicis que fèiem a classe per la nota final. No només era la nota de l'examen final i això et permetria, tot i tenint un mal dia el dia de l'examen, poder treure bona nota. No t'ho jugaves tot en una hora i el fet que fos continuat et permetia veure les notes de les pràctiques i en que havies fallat per poder saber que feies malament i millorar de cara a l'examen.

Una altra avaluació que vaig experimentar a l'institut, però menys comuna va ser la sumativa. Aquesta avaluació és final, quantitativa, objectiva i jutja l'aprenent respecte una norma. Crec que aquest tipus d'avaluació no és molt profitós ja que no et no pot saber en que t'has equivocat en ser un examen final i com ho pots millorar. 

Per últim a català i castellà, fèiem dictats i quan acabàvem el dictat a classe havíem de canviar-nos-el amb un company per corregir-lo. Aquest tipus d'avaluació és diu co-avaluació i personalment, crec que és molt satisfactori per crear coneixement conjuntament amb els companys.

Les notes finals eren quantitatives i criterials on només et deien el número final equivalent a la nota de l'assignatura i una paraula a quin grau equivalia: suficient, notable, excel·lent, etc. Crec que aquest tipus d'avaluació no és el més idoni perquè només podem veure la nota sense saber ben bé quins coneixements hem assolit, en quins ens hem d'esforçar més, etc. Amb un simple número l'estudiant no pot saber que ha assolit i que no. Caldria, doncs una avaluació més ipsativa. A continuació podem veure les meves notes de l'IES Gallecs on observem aquesta avaluació que he descrit anteriorment:

Durant la meva vida acadèmica també he experimentat molts tipus de proves per poder ser avaluada. Primer de tot trobem proves de diagnòstic que són les proves per saber que sap i que no sap fer l'estudiant. Aquestes proves les vaig experimentar a la universitat en el primer curs abans de començar els idiomes i, també, quan vaig entrar a la EOI. Aquestes proves també, a més de saber que sap fer i que no, sovint s'utilitzen com a proves d'adscripció per distribuir l'aprenent en un conjunt per categories.

A l'EOI també vaig poder experimentar els exàmens de competència que ens permetien accedir a un certificat. Per últim, les proves més freqüents durant el meu aprenentatge de llengües van ser les proves d'assoliment que era l'examen final que servi per comprovar si havíem superat l'assignatura o no. A continuació podreu veure una prova d'adscripció que crec que tots hem "patit": la selectivitat.

Examen anglès de la selectivitat
 de la meva promoció (2008)

Examen anglès de la selectivitat
 de la meva promoció (2008)

Quant a instruments d'avaluació , també n'he fet de molts tipus: tests d'elecció múltiple, sobretot a l'anglès amb els readings i listenings (podem veure un exemple a l'examen de la foto anterior), entrevistes orals, on s'avaluava aquest aspecte de la llengua (oral) i recordo que era on em posava més nerviosa per por a quedar-me en blanc. També he experimentat les tutories amb el professor, tot i que molt poques vegades.  Recordo una experiència d'un examen oral a l'EOI on havíem de descriure una imatge. A la imatge sortia un nen de la Xina i l'havia de descriure em vaig inventar completament una paraula i el meu professor sense poder aguantar, es va començar a riure i ens ho va contagiar a tots. Sort que no era l'examen oficial!!

Així doncs, després d'aquesta reflexió, m'agradaria dir que un examen no s'ha de veure com una eina per avaluar ni per posar una simple nota. Crec que hauria de ser una eina profitosa per l'aprenentatge i poder millorar allà on tenim més dificultats.

6. El meu programa o currículum

Fins ara hem vist com s'organitzaven les classes, quines eren les metodologies psicològiques d'ensenyament de llengües, etc. Avui veurem com es planifica un curs (mitjançant un programa i un currículum) i reflexionaré sobre la meva experiència.

Primer de tot quant a primeres llengües tant a l'ESO com al batxillerat han seguit la gramàtica tradicional. Aquest està basat en les parts de l'oració i en les estructures. és molt normatiu i analític. Vam començar pels noms, verbs, adjectius i mica en mica s'anava complicant. Es segui un ordre lògic dels estudis gramaticals. Crec que tots els companys estarem d'acord que el currículum d'aquestes llengües (català i castellà) estava basat en això.

Gramàtica tradicional

Quant a segones llengües el currículum anava encaminat més cap a les estructures sintàctiques. Es començava pel verb ser i es practicaven frases d'aquesta estructura, després s'afegien alters verbs, i l'ordre de complexitat anava de menys a més. Tot i així, el que més predominava en les segones llengües eren els centres d'interès o temes diversos de l'entorn immediat. Cada unitat del curs anava enfocada a un tema específic on practicàvem el lèxic corresponent (a part de les estructures sintàctiques), per exemple: el transport, l'esport, activitats de cap de setmana, etc. El vocabulari també anava de més simple i corrent a més complex i infreqüent.

Centres d'interès al meu llibre de batxillerat

Una altra característica de l'estructura del curs en les segones llengües eren les funcions comunicatives. Aquesta estructura del curs la vaig experimentar sobre tot a l'acadèmia d'anglès. Érem menys gent i podíem practicar més l'oral que no a l'institut. Ens presentàvem, donàvem indicacions, explicàvem algun viatge, etc. 

Quant els llibres de text s'estructuraven com veiem a l'índex (foto). Cada unitat es dividia per: vocabulary, reading, grammar, pronunciation, listening, speaking i writing, i cada unitat tractava un tema en concret, com he explicat anteriorment. Uns exemples d'aquest temes són: healthy attitudes, global warning, dream destinations, etc.

Índex llibre d'anglès de batxillerat

Com hem pogut comprovar, he tingut una mica de cada quant a programes i currículums. He de dit que de tot es pot treure alguna cosa bona i que en cada currículum he après tot i que personalment penso que hi ha millor si pitjors.

5. Enfocament i organització de les meves classes

Benvinguts a una nova entrada al blog Literalment. Avui parlaré de l'organització de les classes que he experimentat durant tota la meva vida com a estudiant. Per fer l'explicació més simple dividiré l'entrada en varies preguntes que em plantejaré. There we go!

- He experimentat la programació per objectius o la taxonomia de Bloom?

La programació per objectius clarament ha estat present durant tot el meu ensenyament, igual que haura estat pels meus companys. Es pot veure clarament al batxillerat quan l'objectiu general era aprovar la selectivitat i treure la nota desitjada. Com a objectius específics estaven els temes de cada matèria. Un exemple de objectiu específic: de l'assignatura geografia: saber-ne els tipus de pesca, agricultura i ramaderia, les capitals del mon, l'economia i política dels països més "importants", etc.

Quant a la taxonomia de Bloom crec que no ha estat present a cap assignatura al meu ensenyament. A vegades fèiem una avaluació abans d'analitzar la matèria o a l'inrevés. Exactament la taxonomia de Bloom no ha estat a cap etapa ni assignatura.

- L'ensenyament de català i castellà era deductiu o més aviat inductiu?

Les classes de català i castellà han estat més deductives que inductives. La professora ens explicava la norma o la llegíem del llibre de text i a partir d'aquí fèiem els exercicis per posar en pràctica el temari que estàvem fent. Anàvem de l'explicació a la pràctica (fotografia).

Tot i això, depenent de la professora i del tema, a vegades (molt poques), ho vam fer més inductiu: practicàvem exercicis i després la professora, veient els errors, explicava la normal. Crec que el millor mètode és el deductiu ja que quan fas els exercicis per practicar la teoria els fas sabent perquè els fas així i els fas amb cap saben-te la teoria.

- He experimentat escalfaments, pràctiques mecàniques i/o controlades i presentacions?

A totes les assignatures sempre he experimentat escalfaments. El professorat ens presentava l'ítem del que anava a explicar posant-nos en context i preparant-nos per l'explicació. Després d'això ens explicava la norma/teoria i ens posaven pràctiques mecàniques i controlades (exercicis) per posar la teoria en pràctica. 

He experimentat moltes presentacions a l'EOI i ara a la universitat. Pensant quantes presentacions hem fet entre totes les assignatures me'n he adonat que han estat moltíssimes. Tot i això, tinc molt bons records i sempre n'aprenc molt dels companys quan escolto les seves exposicions, i jo fent les meves.

- Les classes eren individuals o més cooperatives?

Les classe a l'ESO i batxillerat eren bastant individuals i tots els treballs i pràctiques les havíem de fer tots sols exceptuant les classes d'anglès on sovint practicàvem la llengua oral amb parelles o grups mantenint converses.

A la universitat tot va canviar i les classes van ser molt més cooperatives. Hem fet molts ABP, treballs, pràctiques, exposicions, etc. i tot això en grups o parelles. Crec que és un bon mètode quant a l'organització de la classe que permet aprendre dels companys tot i que a vegades pot portar problemes de incompatibilitat.

- Les classes han sigut més aviat actives o passives (escoltar al professor i prendre apunts)?

A l'ESO i batxillerat, quant a les llengües estrangeres, les classes han sigut més aviat actives. Una llengua s'ha de posar en pràctica i per això l'alumne ha de participar activament a classe. Ara, a la universitat les classes són molt més avorrides i passives. A grup gran el professor parla i parla i els alumnes escrivim i escrivim. Rarament el professor a grup gran fa una pregunta de cara als alumnes. 

A seminari, però, tot canvia, l'objectiu principal és la participació de l'alumnat. A francès fem traduccions els alumnes i la professora només intervé si ens equivoquem. I el mateix passa als seminaris d'anglès: els alumnes participem fent els exercicis i la professora només ens corregeix i/o ens soluciona dubtes.

Personalment, les classes actives fan que l'alumnat aprengui més i estigui atent a classe. Si una classe és passiva i es basa en prendre apunts i escoltar durant 2 hores, l'únic que aconseguiran serà avorrir-nos i no aprendrem res.

4. Les meves metodologies

Bon dia a tothom! 

A la següent entrada del blog parlaré de les metodologies d'ensenyament de llengües que he experimentat com a aprenent i de les que crec que són més útils.

Les metodologies d'ensenyament que hem vist a classe són les següents: 

• Gramàtica traducció.
• Enfocament oral i situacional.
• Enfocament audiolingual
• Enfocament comunicatiu
• Community language learning
• Silent way
• Sugestopedia
• Aprenentatge cooperatiu
• Total physical reponse
• Enfocament lèxic
• Immersió lingüística
• I més...

Com podem veure hi ha moltes metodologies però les que crec que són més útils són d'una banda  l'enfocament comunicatiu i d'altra banda l'aprenentatge cooperatiu. La primera metodologia es basa en saber desenvolupar les competències comunicatives (orals i escrites). Aquest mètode l'empràvem molt a anglès quan creàvem situacions comunicatives amb els companys (oral) o enviàvem cartes simulant que teníem una empresa (escrit).

La segona metodologia es basa en el treball en grup. Mitjançant aquest treball cooperatiu s'espera que ens enriquim amb els coneixement dels altres companys i que compartim tot el que tenim. Aquesta metodologia és útil perquè si saps explicar conceptes al company significa que l'has entès i l'has interioritzat i repetir-ho és una bona manera de interioritzar-ho encara més.

Quant a les metodologies que he experimentat he de dir que n'he experimentat moltes. En l'aprenentatge de llengues estraneres, però, la que més ha estat present ha estat els enfocaments comunicatius (explicat anteriorment). Mai una assignatura s'ha basat en una sola metodologia. En anglès a l'ESO la professora també feia servir l'enfocament lèxic. La professora cada setmana ens donava llistats de vocabulari en anglès i posava molt èmfasi en que les aprenguéssim. Per últim vaig experimentar l'aprenentatge cooperatiu. Vaig anar a l'EOI durant dos anys i que el professor ens feia llegir a cadascú un llibre diferent per poder explicar coneixements i poder enriquir amb nou vocabulari als companys. Aquesta era una clara mostra d'aquesta metodologia i... tenia molt bons resultats!!

Tot i viure en primera persona aquestes metodologies em quedo amb la que vaig experimentar fa 2 anys... l'IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA. Vaig fer un ERASMUS a Nottingham (UK) i puc dir amb total seguretat que és la millor metodologia per aprendre llengües.

University of Nottingham

 

3. Teories psicològiques

Ja som aquí una vegada més!

Avui parlarem de les teories psicològiques quan a aprenentatge i ensenyament de llengües. En la meva experiència com a estudiant de llengües crec que la teoria que més a estat present ha estat el conductisme. Mitjançant aquesta teoria l'aprenentatge es basa en un estímul-resposta donant un premi a la resposta correcta i penalitzant l'incorrecte. En aquesta teoria mitjançant els errors i/o els encerts aprenem (o aquesta és la intenció). És una teoria molt repetitiva amb la qual s'aprèn repetint fins que s'obté la resposta correcta i "s'interioritza". Un exemple és el de fer dictats i auto-corregir-los, com fèiem a primària (foto). Amb aquest exercici corregíem el dictat i repetíem les faltes 3 vegades per tal d'aprendre-les. El mateix passava amb els exercicis d'anglès. Ens dedicàvem a corregir-los a classe i encerclar els errors per tal de veure quina era la solució per no tornar-los a cometre. No hi havia cap raonament i no hi havia cap intenció en comprendre el perquè. Era així i punto... a memoritzar!

Dictat corregit

Seguidament tenim més teories psicològiques: el cognitivisme. Aquí entra en joc la reflexió. Es fa molt èmfasi en el procés d'aprenentatge i en el tractament del error. No només es localitza l'error i es repeteix fins la sacietat sinó que es tracta i es reflexiona sobre quin ha estat i perquè. Sabent el perquè de les coses es facilita l'aprenentatge de la matèria molt més ràpid i fàcil que memoritzant mitjançant la repetició sense comprendre ni processar bé la informació.

Seguint amb aquests mètodes d'ensenyament trobem l'humanisme. Aquest mètode és el que més, m'agrada. Com bé diu el nom és una teoria molt "humana". Aquí es té èmfasi en la persona com a individu que té sentiments, emocions, personalitat... No es mira com un subjecte que s'està adoctrinant com fa el conductisme. Es fomenta molt el treball en grup i les relacions personals i no s'obliga a ningú a participar ni intervenir. A classe de llengua catalana a primària es potenciava molt la creativitat mitjançant la creació d'un diari d'experiències a classe i aquest és un exemple d'humanisme.

Classe de primària

Per últim trobem el constructivisme (Piaget) i el socio-constructivisme (Vigotski). El constructivisme es basa en que a través d'uns coneixements previs construïm més per l'elaboració personal. L'aprenent busca un equilibri entre els coneixements previs i els novament adquirits passant per dues etapes: l'assimilació i l'acomodació. Personalment crec que aquesta teoria no l'he vist aplicada a l'aprenentatge de llengües.

El socio-constructivisme, però, es basa en la interacció amb els altres i es fa èmfasi en que la llengua i la cultura tenen molta relació. Aquesta teoria la aplicava el meu professor d'anglès a l'acadèmia. Estava molt interessat en la interacció entre els companys i els readings, listenings, etc. estaven relacionats amb la cultura de la llengua. Com deia Vigotski, vaig poder comprovar que gràcies a la interacció vaig avançar cap a la interiorització.