Ja som aquí una vegada més!
Avui parlarem de les teories psicològiques quan a aprenentatge i ensenyament de llengües. En la meva experiència com a estudiant de llengües crec que la teoria que més a estat present ha estat el conductisme. Mitjançant aquesta teoria l'aprenentatge es basa en un estímul-resposta donant un premi a la resposta correcta i penalitzant l'incorrecte. En aquesta teoria mitjançant els errors i/o els encerts aprenem (o aquesta és la intenció). És una teoria molt repetitiva amb la qual s'aprèn repetint fins que s'obté la resposta correcta i "s'interioritza". Un exemple és el de fer dictats i auto-corregir-los, com fèiem a primària (foto). Amb aquest exercici corregíem el dictat i repetíem les faltes 3 vegades per tal d'aprendre-les. El mateix passava amb els exercicis d'anglès. Ens dedicàvem a corregir-los a classe i encerclar els errors per tal de veure quina era la solució per no tornar-los a cometre. No hi havia cap raonament i no hi havia cap intenció en comprendre el perquè. Era així i punto... a memoritzar!
 |
| Dictat corregit |
Seguidament tenim més teories psicològiques: el cognitivisme. Aquí entra en joc la reflexió. Es fa molt èmfasi en el procés d'aprenentatge i en el tractament del error. No només es localitza l'error i es repeteix fins la sacietat sinó que es tracta i es reflexiona sobre quin ha estat i perquè. Sabent el perquè de les coses es facilita l'aprenentatge de la matèria molt més ràpid i fàcil que memoritzant mitjançant la repetició sense comprendre ni processar bé la informació.
Seguint amb aquests mètodes d'ensenyament trobem l'humanisme. Aquest mètode és el que més, m'agrada. Com bé diu el nom és una teoria molt "humana". Aquí es té èmfasi en la persona com a individu que té sentiments, emocions, personalitat... No es mira com un subjecte que s'està adoctrinant com fa el conductisme. Es fomenta molt el treball en grup i les relacions personals i no s'obliga a ningú a participar ni intervenir. A classe de llengua catalana a primària es potenciava molt la creativitat mitjançant la creació d'un diari d'experiències a classe i aquest és un exemple d'humanisme.
 |
| Classe de primària |
Per últim trobem el constructivisme (Piaget) i el socio-constructivisme (Vigotski). El constructivisme es basa en que a través d'uns coneixements previs construïm més per l'elaboració personal. L'aprenent busca un equilibri entre els coneixements previs i els novament adquirits passant per dues etapes: l'assimilació i l'acomodació. Personalment crec que aquesta teoria no l'he vist aplicada a l'aprenentatge de llengües.
El socio-constructivisme, però, es basa en la interacció amb els altres i es fa èmfasi en que la llengua i la cultura tenen molta relació. Aquesta teoria la aplicava el meu professor d'anglès a l'acadèmia. Estava molt interessat en la interacció entre els companys i els readings, listenings, etc. estaven relacionats amb la cultura de la llengua. Com deia Vigotski, vaig poder comprovar que gràcies a la interacció vaig avançar cap a la interiorització.
Hola Loli!
ResponEliminaBé, dir-te que respecto la teva opinió però crec que l'humanisme no està preparat per fer-nos aprendre tot allò que hem d'aprendre... No sé, jo ho veig més com una activitat per aprendre a treballar en grup i tal... però no per aprendre matemàtiques, per exemple. La idea és molt bona perquè tracta al subjecte com a ésser humà. No sé, no m'acaba de convèncer!
Sobre el que dius del construvisme, és cert! Jo tampoc l'he vist aplicat a l'aprenentatge de les llengües i crec que seria una bona idea, no? Així com feia el teu professor! Si es que mai em cansaré de dir que aquesta és la forma d'aprendre en positiu!!
Bon dia!
ResponEliminaA diferència de l'Andrea, jo penso que potser és impossible fer unes classes 100% humanistes, però sí que crec que s'haurien de tenir en compte els alumnes com a persones individuals que tenen les seves maneres d'aprendre. Penso que això pot ser un factor a favor a l'hora d'ensenyar llengües, ja que es poden potenciar les característiques de cada alumne per fer treballs en grup i per realitzar diverses tasques relacionades amb l'aprenentatge. No veig cap punt negatiu a conèixer una mica els alumnes i individualitzar-los, d'aquesta manera el professor també pot fer unes classes més pròximes a les necessitats dels seus alumnes i així tots aprendran més.
Com tu, Loly, crec que no he experimentat mai la teoria constructivista en cap de les meves classes de llengües, tot i que en realitat té molt de sentit i hi estic força d'acord. No?
ResponEliminaI també, com d'altres companyes que he llegit, la teoria humanista és la que més t'agrada. És clar que sí. No podem separar el coneixement i l'aprenentatge de les persones. Som persones i per això aprenem, i aprenem perquè som persones. El coneixement ens constitueix com a tals, ens permet crear-nos a nosaltres mateixos i desenvolupar-nos com a éssers humans i intel·lectuals. Cada persona aprèn més o menys, d'una manera o d'una altra d'acord amb allò que vulgui, que li agradi, que faci... No es pot separar l'aprenentatge i el coneixement de la persona i el seu caràcter, la seva manera de ser, perquè una cosa dependrà de l'altre i sempre aniran lligades.
No?