dilluns, 10 de juny del 2013

7. Avaluació

En aquesta entrada parlaré d'un tema que tots hem tingut molt present durant el nostre ensenyament i que tants mals de cap ens ha portat: l'avaluació.

D'avaluació n'he experimentat molts tipus a les classes de llengües, depenent del professor i de l'institut/acadèmia. Les avaluacions les he "patides" des de petita quan només tenia 4 anys i anava a l'escola Jaén. En aquests anys l'avaluació era continuada i ipsativa. No fèiem exàmens ni pràctiques que es pugessin avaluar i les professores mitjançant l'observació a tot el curs feien l'avaluació. Les notes no tenien un valor numèric sinó que escrivien comentaris als pares explicant que sabia fer i que no.

A l'institut va ser on l'aprenentatge va començar ha agafar dificultat, he de dir que les avaluacions eren la majoria continuades. Aquesta avaluació tenia en compte totes les pràctiques i exercicis que fèiem a classe per la nota final. No només era la nota de l'examen final i això et permetria, tot i tenint un mal dia el dia de l'examen, poder treure bona nota. No t'ho jugaves tot en una hora i el fet que fos continuat et permetia veure les notes de les pràctiques i en que havies fallat per poder saber que feies malament i millorar de cara a l'examen.

Una altra avaluació que vaig experimentar a l'institut, però menys comuna va ser la sumativa. Aquesta avaluació és final, quantitativa, objectiva i jutja l'aprenent respecte una norma. Crec que aquest tipus d'avaluació no és molt profitós ja que no et no pot saber en que t'has equivocat en ser un examen final i com ho pots millorar. 

Per últim a català i castellà, fèiem dictats i quan acabàvem el dictat a classe havíem de canviar-nos-el amb un company per corregir-lo. Aquest tipus d'avaluació és diu co-avaluació i personalment, crec que és molt satisfactori per crear coneixement conjuntament amb els companys.

Les notes finals eren quantitatives i criterials on només et deien el número final equivalent a la nota de l'assignatura i una paraula a quin grau equivalia: suficient, notable, excel·lent, etc. Crec que aquest tipus d'avaluació no és el més idoni perquè només podem veure la nota sense saber ben bé quins coneixements hem assolit, en quins ens hem d'esforçar més, etc. Amb un simple número l'estudiant no pot saber que ha assolit i que no. Caldria, doncs una avaluació més ipsativa. A continuació podem veure les meves notes de l'IES Gallecs on observem aquesta avaluació que he descrit anteriorment:



Durant la meva vida acadèmica també he experimentat molts tipus de proves per poder ser avaluada. Primer de tot trobem proves de diagnòstic que són les proves per saber que sap i que no sap fer l'estudiant. Aquestes proves les vaig experimentar a la universitat en el primer curs abans de començar els idiomes i, també, quan vaig entrar a la EOI. Aquestes proves també, a més de saber que sap fer i que no, sovint s'utilitzen com a proves d'adscripció per distribuir l'aprenent en un conjunt per categories.
A l'EOI també vaig poder experimentar els exàmens de competència que ens permetien accedir a un certificat. Per últim, les proves més freqüents durant el meu aprenentatge de llengües van ser les proves d'assoliment que era l'examen final que servi per comprovar si havíem superat l'assignatura o no. A continuació podreu veure una prova d'adscripció que crec que tots hem "patit": la selectivitat.

Examen anglès de la selectivitat
 de la meva promoció (2008)
Examen anglès de la selectivitat
 de la meva promoció (2008)

Quant a instruments d'avaluació , també n'he fet de molts tipus: tests d'elecció múltiple, sobretot a l'anglès amb els readings i listenings (podem veure un exemple a l'examen de la foto anterior), entrevistes orals, on s'avaluava aquest aspecte de la llengua (oral) i recordo que era on em posava més nerviosa per por a quedar-me en blanc. També he experimentat les tutories amb el professor, tot i que molt poques vegades.  Recordo una experiència d'un examen oral a l'EOI on havíem de descriure una imatge. A la imatge sortia un nen de la Xina i l'havia de descriure em vaig inventar completament una paraula i el meu professor sense poder aguantar, es va començar a riure i ens ho va contagiar a tots. Sort que no era l'examen oficial!!

Així doncs, després d'aquesta reflexió, m'agradaria dir que un examen no s'ha de veure com una eina per avaluar ni per posar una simple nota. Crec que hauria de ser una eina profitosa per l'aprenentatge i poder millorar allà on tenim més dificultats.

2 comentaris:

  1. Hola Loly!

    M'ha agradat molt la teva reflexió final. Jo també penso que un examen ha de ser utilitzada com una eina més d'aprenentatge, poder veure els teus errors saber on has fallat, etc. Com ja vaig explicar al meu blog, poden incidir molts factors i l'examen et pot anar malament. Considero, doncs, que té molt més pes i importància tot un trimestre de treball, esforç i dedicació, que no un sol dia amb un examen, que com ja vam comentar a classe per ser un bon examinador s'ha de saber fer un bon examen, i crec que moltes vegades això falta. Penso això perquè els exàmens haurien d'estar enfocats de manera que fes reflexionar l'alumne i que pugui desenvolupar un tema, demostrant a la vegada els seus coneixements i que ha estudiat, però no només pretendre que l'alumne posi allò que hi ha al llibre de “pe a pa”. Per desgràcia això ens haurà passat a molts.

    PD: Jo també, com tu, he patit l'avaluació.

    Fins aviat! :)

    ResponElimina
  2. Hola Loly,
    Jo també crec que les notes molt sovint no mostren gaire. Tan sols un número que ens diu si hem aprovat o no, i si aquest aprovat a sigut just o no. Tot i així no ens diu vertaderament què és el que hem fet bé o que és el que ens ha faltat.

    ResponElimina