2. Teories lingüístiques

Bon dia i benvinguts/des a una nova entrada i reflexió!

Avui parlaré de les teories lingüístiques que he experimentat durant el meu aprenentatge de llengües. Aquestes teories lingüístiques, per fer un aclariment, són els mètodes que es duen a terme per ensenyar una llengua. Hi ha moltes maneres de fer-ho i n'estic segura que cada persona tindrà les seves preferències. A continuació explicaré la meva experiència quant a l'ensenyament de llengües i opinaré sobre quines crec que són més útils i profitoses a l'hora d'aprendre una llengua (tot això, personalment).

Durant els meus anys d'estudi, ara que ho veig una mica des de fora, podria dir que el meu ensenyament ha estat una "macedònia" de teories lingüístiques. En quasi bé totes les llengües que he après, hi havia una miqueta de cadascuna de les teories.

Primer de tot trobem la gramàtica tradicional. En aquest mètode es dona molta importància al coneixement gramatical explícit. Es basa en el que és correcte i el que no. Aquí s'estudia el vocabulari, definicions i regles gramaticals, entre d'altres. Sembla ser el mètode més dur de tots i el més pesat ja que s'ha de memoritzar i aquí la pràctica de la llengua queda en un segon pla. A totes les llengües hem hagut de memoritzar alguna cosa: a l'anglès els irregulars, la norma del will, al francès les conjugacions, etc. Tot i que personalment l'aprenentatge d'aquestes llengües no es basaven en aquesta teoria, ha estat present en algun moment (m'ensenyaven amb un caire més pràctic que a continuació descriuré).

Les llengües on eren totalment de la gramàtica tradicional era el grec clàssic i llatí que vaig fer al batxillerat humanístic. Crec que és l'únic mètode per ensenyar aquestes llengües ja que no està orientada ni a l'ús ni a la pràctica i, d'aquesta manera, només podíem memoritzar declinacions i fer anàlisis sintàctics.

Tercera declinació llatí

Una altra teoria lingüística seria l'estructuralisme. Aquest mètode està basat en la pràctica. Posa molt èmfasi en la llengua oral, en el diàleg i no tant en la memorització de normes gramaticals. També fa servir pràctiques mecàniques per reforçar l'escriptura (exercicis per posar en pràctica).

Aquest mètode l'he experimentat en l'adquisició de llengües estrangeres així com el francès i l'anglès. En l'aprenentatge d'aquests idiomes practicàvem mitjançant exercicis per practicar els diferents temes i també fèiem molts listenings on podíem escoltar converses o programes de ràdio adaptats. Encara recordo la cançó del Happy Hippo per aprendre el verb to be. Personalment és la manera que més m'agrada per aprendre una llengua. Crec que s'aprèn molt més ràpid i de manera més divertida: posant la llengua en pràctica!

Anàlisi Morfosintàctic

Seguidament tenim el generativisme basat en Noam Chomsky. Aquest fa molt èmfasi en la sintaxi i en la estructura profunda. Aquest mètode per adquirir des del principi una llengua mai l'he fet servir. A la primària, que va ser quan vaig començar amb les llengües estrangeres, mai vam fer sintaxi. Va ser a l'ESO quan utilitzàvem molt aquesta teoria, ja que fèiem grans anàlisis sintàctics i analitzàvem les oracions morfològicament. Aquest anàlisi, però, els fèiem en les llengües del país: català i castellà. Mai vam fer anàlisi morfosintàctic d'anglès o de francès més enllà de dir si una paraula és un nom o un adjectiu. Més endavant,  a la universitat, si que hem realitzat anàlisis morfosintàctics de les llengües estrangeres ja que tenim un nivell alt (o això creuen). És un bon mètode per saber més sobre una llengua però per adquirir-la no crec que sigui del tot necessari passar-se massa estona fent sintaxi complicada.

La pragmàtica també forma part d'aquests mètodes d'ensenyament. Aquesta posa èmfasi en el significat, la funció de la llengua i el context comunicatiu. Aquesta teoria t'ensenya la llengua d'una manera que la puguis practicar i la facis servir. Fa molt èmfasi en les necessitats de l'aprenent i en la comunicació. A classe d'anglès a l'ESO i batxillerat érem molta gent i la professora no es podia adaptar a les nostres necessitat. La professora intentava ensenyar la llengua en un context comunicatiu, intentant que tot la poséssim en pràctica, érem molts, però, i no fa ser gaire satisfactori.

Primer llibre que em vaig llegir en francès

Per últim trobem la lingüística textual que es basa en la comprensió textual. Fa èmfasi en el significat. El context, la coherència d'un text, la cohesió, entre d'altres, també entren en joc. Mirant els llibres de l'ESO i batxillerat he vist que si que surten aquests conceptes tot i que no recordo haver après gaire cosa. D'aquesta manera no crec que sigui un dels millors mètodes per ensenyar una llengua.

Un dels mètodes que més m'agrada per aprendre una llengua (sent autodidacte) és mirar pel·lícules o sèries en VO i llegir llibres en un altre idioma. Fa que n'aprenguis i alhora t'ho passis bé i sense adonar-te'n  aprendràs molt vocabulari, expressions, etc. Per acabar deixo el primer llibre de francès que em vaig llegir i amb el qual vaig aprendre molt vocabulari.

AU REVOIR!