CRÈIXER I APRENDRE
Castellà
Em dic Loly Martos i vaig néixer el 8 de desembre de 1990 a Linares (Jaén). Tota la meva família és andalusa i com podeu imaginar a casa sempre s'ha parlat castellà, així doncs, la meva llengua materna és el castellà. Abans d'aprendre res a l'escola, a casa els meus pares sempre m'ensenyaven les lletres i em feia repetir paraules i/o frases sense èxit, ja que jo el que volia era jugar i parlar a crits sense sentit: "AKGUMATIKA KASIMOGU". Me mare m'explica que era tot un repte entendre'm i que encara recorda la meva primera paraula: "mamá" tot i que el meu pare està convençut que va ser "papá".
L'únic contacte que tenia amb les lletres era quan a l'escola, com podeu observar a la foto, les havia de pintar i n'estic segura que no me'n adonava l'importància d'aquella "figura" que estava pintant.
Català i anglès
Vaig a arribar a Catalunya quan tenia 6 anys i en ser tan petita desconeixia totalment la llengua tan "estranya" que es parlava aquí. Va ser, però, molt i molt fàcil aprendre-la. L'únic que s'ha de tenir són ganes d'aprendre i enriquir-se. Els meus pares van aconseguir que no em portessin a un aula de recolzament ja que amb el contacte directe aprendria molt més ràpid i... AIXÍ VA SER!
Encara recordo quan arribava a casa i amb aquelles ganes de transmetre coneixement li explicava a la meva mare tot el que havia après en català i li deia: "mamá, siempre te hablaré catalán". Però no va ser així, vaig créixer parlant amb ella una llengua i no la vaig poder canviar mai.
No he d'oblidar que en aquest etapa (primària) va entrar en joc una tercera llengua... l'anglès. M'encantava repetir els números i els colors i encara recordo les cançons que cantàvem a classe...
I'm a happy, happy hippo, yes I am,
I'm a happy, happy hippo, yes I am,
I'm a happy, happy hippo, a happy,
happy hippo,
I'm a happy, happy hippo, yes I am!
I'm a good, good bear, yes I am,
I'm a good, good bear, yes I am,
I'm a good, good bear, a good, good bear,
I'm a good, good bear, yes I am.
I'm a good, good bear, yes I am.
D'aquesta manera, tot i haver nascut a Andalusia i tenir tota la família allà, sóc catalana i la meva llengua "pseudo-materna" és el català.
Llatí i grec clàssic
El temps passava i passava i m'enamorava més d'aquesta llengua que tant em sorprenia i de la que cada dia n'aprenia alguna cosa nova. L'anglès també l'anava millorant a base de listenings divertits amb els que tota la classe ballava i cantava.
Vaig créixer massa ràpid (o això m'ha semblat a mi) i va ser quan vaig haver d'escollir batxillerat. HUMANÍSTIC! Des del principi ho tenia clar. Les ciències no feien per mi (els sufis i els bés parlen per si sols). Així doncs va ser quan vaig tenir contacte amb el llatí i el grec clàssic. M'apassionava traduir i vaig aprendre moltíssim quant a etimologia i desinències tot i que són llengües mortes.
Més anglès i... francès
I va ser quan vaig estar molt perduda. Universitat? CFGS? Tic, tac, tic, tac... L'únic que tenia clar era que em volia seguir formant. Cap carrera m'agradava i així doncs vaig decidir-me per un cicle de grau superior: Integració Social. No volia, però, deixar l'anglès de banda i em vaig apuntar a l'EOI. Què bé que m'ho passava!! Os#&a!! I si el que m'agrada són les llengües? Efectivament. Se hizo la luz. I al final d'aquest llum vaig veure el Grau en Llengües Aplicades. Una carrera nova que no hi era quan vaig acabar batxillerat. Vaig acabar el cicle i vaig anar-hi de cap.
Una vegada a la UPF vaig escollir anglès i francès. Francès? No en sabia res! Vaig trucar a una amiga i em va fer, abans de començar les classes, un curs ràpid del més bàsic de l'idioma. Mica en mica vaig avançant a les classes de la universitat i amb les classes amb la meva amiga.
A l'ERASMUS a Nottingham (3 mesos) vaig aprendre més anglès que en tota la meva vida acadèmica. Vivint amb persones que no sabien ni català ni castellà no podia fer més que parlar anglès. I així va ser com vaig aconseguir un nivell bastant alt d'anglès tot i que encara n'he d'aprendre molt!
A l'ERASMUS a Nottingham (3 mesos) vaig aprendre més anglès que en tota la meva vida acadèmica. Vivint amb persones que no sabien ni català ni castellà no podia fer més que parlar anglès. I així va ser com vaig aconseguir un nivell bastant alt d'anglès tot i que encara n'he d'aprendre molt!
Les llengües estan en constant evolució i crec que és molt difícil aprendre-la al 100%. D'aquesta manera hem d'estar en constant formació per no perdre mai les llengües que hem anat adquirint i que tant mals de cap ens ha portat.
Ja ja, m'encanta la discussió que expliques entre el teu pare i la teva mare sobre la primera paraula!
ResponEliminaTambé m'encanta el poema o la redacció que vas escriure per la teva mama. M'ha enamorat! I la última part m'ha fet riure molt, ja ja.
ResponEliminaT'hi has fixat, que tots estem d'acord amb el fet que amb l'estada a l'estranger hem après més que en tota la nostra vida? Jo ho he dit molts cops i em sorprèn, sembla que tots hi estem d'acord!
Una altra pregunta és... I segueixes tan il·luminada, amb la carrera de Llengües Aplicades, o ja fa temps que la has desidealitzat? Només pregunto, eh... Curiositat, de debò. Semblaves molt segura, quan vas començar. És el que t'esperaves? Compto amb la teva honestedat!
;) Una abraçada
He de ser sincera... pensava una cosa de la carrera i ara, en tercer curs, veig que és totalment diferent. Sé que en 3 anys aprendre una llengua 90% tenint poquetes hores és difícil.Però, sincerament, pensava que acabaríem amb més nivell. Personalment, crec que són molt poques hores les que dediquem a l'idioma i crec que és una cosa essencial pel nostre coneixement.
EliminaNo em veig sortint l'any que ve al mercat laboral dedicant-me al francès, per exemple. Així doncs, tot i havent cursat la carrera haurem de posar-nos les piles fora de la universitat i apuntar-nos a acadèmia o fer una estada a l'estranger.
Una abraçada i gràcies pel comentari!
Jo pensava que eres d'aquí, però està bé saber més de tu i comprovar que amb 6 anys es pot adquirir una altra llengua com si fos la teva, bé pràcticament ho és!
ResponEliminaHola! Jo no sóc de la teva comunitat però veient la teva entrada i el comentari de la Tània, aprofito per comentar que, efectivament, la gran majoria estem d'acord en el tema de l'Erasmus... he llegit molts blogs que diuen "vaig aprendre més en 3 mesos que en tota la meva vida". Alguna cosa falla? Probablement...
ResponEliminaLa cançó del happy hippo jo també la cantava, m'ha fet molta gràcia :)
Hola!
ResponEliminaAra llegint els comentaris de les nostres companyes i també veient el que has escrit tu, vull remarcar això que tothom diu de l'erasmus. És molt cert que vam aprendre molt d'anglès en tan sols tres mesos!
Bé, tornem al teu blog! Pel que expliques, sembla que has tingut generalment molt bones experiències amb les llengües, amb l'anglès i el català sobretot. Crec que en el cas del català, el fet que no et posessin a les aules d'acollida i poguessis fer una immersió completa al català et va ajudar a aprendre la llengua més ràpid, no? :) A més, és molt positiu que els teus professors t'haguessin sabut transmetre la passió per les llengües sobretot en el cas de l'anglès, ja que no tots els professors d'anglès de primària i institut ho aconsegueixen, sinó que a vegades passa més aviat el contrari...
Hola Loli!
ResponEliminaTinc un dubte una mica tonto... "AKGUMATICA KASIMOGU" era el que deies o ho has posar com a exemple? haha
Per cert, tens tota la raó en això que dius que quan coneixes a algú en alguna llengua en concret després, canviar-la, és poc probable per no dir impossible. Això em passa amb els companys de la uni... Ara no podria dirigir-me a ells en castellà! (Tot i que de vegades faig un "break" i parlo en castellà)
Et felicito per que t'ho passessis bé traduint del llatí i del grec! Mare meva! Tant de bo hagués tingut jo aquestes ganes! Em va costar la vida aprovar el llatí... Sort que no es feia grec al meu institut!
I ja per últim, jo també vaig aprendre el triple sinó el quatriple d'anglès durant l'erasmus... "Cuando no hay más tu tia" i s'ha de parlar en anglès és quan de veritat actives tots els teus sentits... Jo l'anomeria "Supervivència lingüística"!
Em declaro fan del "happy hippo", de fet, l'he buscat al youtube i encara ho sóc més!
ResponEliminaNo sabia que havies nascut a Jaen. Al final els blogs serviran per a que ens coneguem millor els un als altres ( apart de les nostres llengües, perspectives de futur, etc ).
Sento moooolta enveja quan llegeixo tot el que dieu sobre les vostres experiències durant l'Erasmus i com us han enriquit lingüísticament i com a persones. Jo no la vaig poder fer però juro ( que no volveré a pasar hambre) que la faré quan pugui ja que considero que és el que cal per acabar de perfeccionar una llengua.
Hola Loli, quina casualitat la meva àvia també és de Linares! :)
ResponEliminaÉs increïble com tots coincidiu en que a l' Erasmus vau aprendre molt més la llengua que en tots els vostres anys estudiant-la. I hi estic totalment d'acord, ja que com tu dius, et trobes en la obligació, si ningú sap parlar la teva llengua, de comunicar-te en una altra i utilitzar-la dia a dia en les situacions més quotidianes de la vida:)
Malauradament jo no hi vaig poder anar-hi, i llegint tot això sento que hauria d'haver anat, però bé, ja tindré mes oportunitats.